Un ‘joystick’ per a collir a Eivissa
Juan Tur sembla un nen amb sabates noves. En la finca de Can Calbet, gairebé pegada a la carretera de Santa Eulària (al costat d'Eivissgarden), posa al costat de la flamant recol·lectora New Holland TC 4.90 que la Cooperativa de Sant Antoni acaba d'adquirir per 250.000 euros. Està encantat amb aquesta cara joguina. Per tot, pels seus 2,4 metres de plegat i 4,8 metres de treball, per la seva rapidesa i potència i, sobretot, perquè la cabina té aire condicionat i nevera, la qual cosa s'agraeix quan, com ahir, s'arriba als 31 graus al migdia: «Vols una ampolla d'aigua fresqueta?», pregunta al redactor.
Tur ha de segar una hectàrea de blat de Can Calbet, un cultiu que pertany a Vicent Sala, que usarà el gra per a alimentar a les seves gallines. Sala té un rostidor de pollastres. Enguany, el blat «no ha granat bé. Algun està a mitjà fer, xuclat», explica. Per a procedir a la trilla, espera al fet que siguin les 11 hores, que és quan, aproximadament, la planta ha perdut la humitat caiguda durant la nit. Per a saber-ho, agafa una espiga i l'esmicola amb les seves mans: si el gra se separa netament de la resta, pot ficar la recol·lectora en el camp. Si no, «a prendre una cervesa i a esperar».
En 10 minuts, calcula, haurà completat la sega de la primera parcel·la, que es va quedar a mig fer el diumenge perquè la sitja de la màquina, amb capacitat per a 1.500 quilos (o dos metres cúbics), es va omplir. Per a buidar-ho necessita l'ajuda de Sala, que arriba amb un vetust tractor John Deere al qual acobla un sac. Omplen quatre en tot just 10 minuts.
I què feia Tur el diumenge en Can Calbet? Practicar. És novell en el maneig de la New Holland TC 4.90: mai havia estat abans al comandament d'una recol·lectora. Va aprofitar el dia festiu per a adquirir seguretat i conèixer a fons la màquina: «Millor en diumenge, perquè ningú em vegi si faig una ximpleria», comenta entre riures.
Això sí, Tur, cap de secció de la maquinària de la Cooperativa (va ser el seu president durant nou anys), porta «tota la vida» (tres dècades) usant tractors i altres tipus d'aparells agrícoles. De fet, assegura que la TC 4.90 és «molt intuïtiva a l'hora de manejar-la», per al que empra un joystick, com si fos un videojoc, per a les principals funcions. Per a buidar la sitja de la recol·lectora, per exemple, només ha de pitjar un botó: amb les dues John Deere antigues de la Cooperativa, el procés era més complicat i requeria més esforç físic, explica.
Encara que novençà, els tècnics de l'empresa li van donar un curs intensiu de tres dies a Lleida i pot consultar amb ells qualsevol dubte, com la pèrdua d'oli que sofria just aquest matí. Ha bastat amb enviar-los un vídeo perquè des d'allí li expliquessin com solucionar-lo.
La tecnologia és un plaer
La diferència amb la maquinària antiga és abismal. Sembla un enginy de la NASA: la New Holland li avisa fins i tot de si, en trillar, està trencant el gra: «Dona gust com t'ajuda la tecnologia». Gràcies a que enguany les pluges han retardat la sega, encara queda «un 40% de cereals per recol·lectar», explica, suficient per a conèixer-la a fons enguany: «Anem molt retardats, al voltant d'un mes». També per a fer proves: en una finca situada entre Sant Llorenç i Santa Eulària comprovaran si, a més de blat o civada, pot trillar mostassa.
Un enorme núvol de pols sorgeix en emplenar els sacs amb el gra acumulat en la sitja. És la terra que recull la màquina en trillar, conseqüència que el sòl està ple de desnivells i solcs. Si es fica la mà en el sac del gra, surt plena de pols de terra marró. Diu Tur que això no ocorre a Lleida, on aplanen el terreny amb un corró abans de sembrar. Vol proposar aquesta pràctica a Eivissa per a millorar el rendiment i per a, de pas, evitar que es trenquin les dents de la recol·lectora en arrossegar tanta terra o en impactar amb les pedres: «Com millor estigui el terreny, menys avaries».
Falta de respecte a la carretera
De moment, l'única cosa que el molesta del seu ús és el tracte que ha rebut en la carretera cada vegada que mou la New Holland de finca en finca: «Tothom menja pa, tots usen farina de blat en alguna ocasió, però quan condueixo la recol·lectora només rebo insults de gent que no té paciència i no comprèn que aquesta màquina té una velocitat limitada». Concretament, 30 quilòmetres hora. «Només demano respecte. La collita només dura un mes. A Catalunya, per exemple, això no succeeix: si et veuen amb la recol·lectora, s'aparten a un costat de la carretera i esperen. Fa pena el que succeeix aquí».
Pensava que ho faria en 10 minuts, però triga la meitat. Al seu pas, la recol·lectora diposita un munt lineal de palla. El propietari aprofita aquesta palla, després d'empaquetar-la, «com a llit per al bestiar». Però hi ha una altra opció, indica Tur: pot activar la picadora de la màquina i escampar les restes en el terreny, que és una manera d'incorporar nutrients. «Això no ho fan les nostres recol·lectores antigues».
De nit a Lleida
«Quan comptava a Lleida com treballem amb la recol·lectora, baixaven el cap», detalla *Tur. Allí no hi ha tantes dificultats per a accedir als terrenys ni aquests estan tan desnivellats, explica. Li va fascinar el que va veure allí: per exemple, quatre màquines més grans que la seva (amb 14 metres de tall, una desena més que la de la Cooperativa) collint en paral·lel de nit, «perquè allí no cau la rosada». «Imposa veure això. Aquí tot és més petit».
Imatge de portada: J. A. Riera
Font: Diario de Ibiza
